Mare de Déu de la Mercè

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Dels captius Mare i Patrona,

puix del Cel ens heu baixat:

Princesa de Barcelona,

protegiu nostre ciutat_____________

Els reis moros tenen plenes

ses masmorres de captius

que el remor de les cadenes

ploren llàgrimes a rius.

Jesucrist no els abandona,
puix Nolasc els ha escoltat:

Veu Nolasc els seus martiris
i a la Verge els oferí,

jardinera d'eixos lliris

que trepitja el sarraí.

De les mares la mes bona

als bons presos s'ha afillat:

Entre càntics i harmonia

a Nolasc s'apareix,

la nit fosca es torna dia

que de Ilum tot ho rubleix.

Té a un costat Santa Madrona,

Santa Eulària a altre costat:

Descobrint Ella el misteri

diu: -Nolasc, no tinguis por;

dels que estan  en captiveri

tu en seràs el redemptor.

Jo seré ta companyona,

tu seràs el meu soldat:

Dónan’n compte al rei En Jaume

i a Ramón de Penyafort,

i a arrancar filis ajudeu-me

d'entre el braços de la mort.

Ves tu a l’Àfrica i destrona

a qui el món té esclavitzat: -

En aquella hora Maria,

bella font de les Mercès,

com deis reís la estrella un dia,

deixa's veure de tots tres.

Del Cel baixa, com una ona,

dolç perfum de caritat:

Nostra Seu herniosa i bella
d'aquesta Orde és el bressol,

l'orient d'aquesta estrella

que els esclaus pendran pel sol.

Per blasó amb sa creu els dóna,

l'ample escut del Principat:

Oh captius de Moreria,

no ploreu ja de tristor,

que la Verge vos envia

missatgers del seu amor.

Donaran fins sa persona

per comprar-vos el rescat:

Ve Maria a rompre els llaços

a vuitanta mil esclaus;,

saludeu-la, que sos braços

son cadenes molt suaus.

Ella el món desengrillona

de la serp que el té lligat:

Amb blanc hàbit de puresa

van i venen per la mar

els coloms de la Princesa

que té aquí son colomar.

Per tota Àfrica ressona

el seu cant de llibertat:

No té esclaus ja Moreria,

Llucifer els té a milions.

Oh! preneu-los-hi, Maria,

tots els regnes i nacions.

És l'infern la negra androna

de la gran captivitat:

Barcelona enamorada

vos fa trono del seu cor:

puix del Cel li sou baixada,

feu-ne cel de vostre amor.

Vostre braç que esforç els dóna

sia sempre al seu costat:

En  certamen de cent pobles

sa corona li da'l món;

la pren ella i amb mans nobles

la ha posada en vostre front.

Per sa Reina vos corona

la que ho és del Principat

Que del Cel baixeu encara

vostra imatge d'or ho diu,

que amb els braços ens empara

com una àliga son niu.

Per sa estrella us mira l'ona,

per son àngel la ciutat:

Lletra de mossèn Jacint Verdaguer
Música del mestre Lluís Millet