La corona d'advent troba les arrels en els costums precristians dels pobles del nord, entre els segles IV i VI. Durant el fred i la foscor de desembre, col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d’esperança en la vinguda de la primavera.
Al segle XVI catòlics i protestants alemanys van començar a utilitzar aquest símbol durant l'advent: aquells costums primitius contenien una llavor de veritat que ara podien expressar la Veritat suprema: Jesús és la Llum que ha vingut, que és amb nosaltres i que vindrà amb glòria. Les espelmes anticipen la vinguda de la llum al Nadal: Jesucrist. Aquest costum ha esdevingut un símbol del temps d’advent a les llars cristianes.
La corona és plena de símbols: la llum recorda la salvació; el verd, la vida; la seva forma rodona, l’eternitat, etc.; és formada per quatre espelmes que s’encenen progressivament, diumenge rere diumenge, fins arribar a la solemnitat de Nadal fent oració en família. És la memòria de les diverses etapes de la història de la salvació abans de Crist i símbol de la llum profètica que il·luminava la nit de l’espera fins a sortir el Sol de la Justícia (cfr. Mal 3,20; Lc 1,78).
Simbologia
-La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d’eternitat.
-Les branques verdes: simbolitzen l’esperança i la vida;
-Les quatre espelmes: s’encenen d’una en una, durant els quatre diumenges d’advent. Simbolitzen la llum enmig de les tenebres: la salvació que porta Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.
-El color vermell significa l’amor de Déu.
La corona pot ser beneïda per un sacerdot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada